Blender: Programa de modelatge 3D
Coneixent la seva historia
En aquest apartat del treball de recerca vaig haver d'escollir un programa que em facilités fer les tasques de modelar, il·luminar, renderitzar, animar i crear gràfics tridimensionals per poder arribar a fer cinemàtiques dins del videojoc.
Primerament vaig trobar programes com Cinema 4D, 3D Studio Max i Blender, entre altres, però perquè vaig escollir Blender?
Al principi de tot vaig investigar sobre quin programa em podria anar millor o senzillament, que fos un programa que hem donés fiabilitat, amb les possibilitats de crear animacions en 3D i que fos gratuït, sobretot, així que em vaig decantar per Blender.
Primerament vaig trobar programes com Cinema 4D, 3D Studio Max i Blender, entre altres, però perquè vaig escollir Blender?
Al principi de tot vaig investigar sobre quin programa em podria anar millor o senzillament, que fos un programa que hem donés fiabilitat, amb les possibilitats de crear animacions en 3D i que fos gratuït, sobretot, així que em vaig decantar per Blender.
Blender és un programa de codi obert de modelatge 3D desenvolupat per la Fundació Blender i que actualment segueixen treballant per millorar, ja que gràcies al voluntariat, Blender ha pogut seguir en el top d’aquest tipus de programes.
Si ens introduïm en la seva historia, podem veure que en 1988, Ton Roosendaal va cofundar l'estudi d'animació Holandès 'NeoGeo', que ràpidament es va convertir en l'estudi més gran d'animació 3D a Holanda i en una de les més destacades cases d'animació a Europa. Ton, va ser el responsable tant de la direcció artística com del desenvolupament intern del programari i va decidir que l'actual eina 3D utilitzada en l'estudi de NeoGeo era massa vella i voluminosa a l'hora de mantenir i actualitzar i que necessitava ser reescrita des del principi. En 1995, aquesta reescriptura va començar i estava destinat a convertir-se en el programari de creació 3D que ara coneixem com Blender.
En 1998, en Ton va decidir crear una nova companyia anomenada Not a Number (NaN) derivada de NeoGeo per fomentar el mercat i desenvolupar Blender. En la base de NaN, hi havia el desig de crear i distribuir gratuïtament una suite de creació 3D compacta i multiplataforma. En aquell moment, això va ser un concepte revolucionari, ja que la majoria dels programes comercials de modelatge costaven milers de dòlars. En 1999 hi va haver la primera convenció del Siggraph per a Blender i va ser un autèntic èxit, ja que va provocar un enorme interès tant de la premsa com dels assistents a la convenció. Blender va esdevenir un gran èxit i es va confirmar el seu increïble potencial. A conseqüència del gran èxit al Siggraph, pels inicis de l'any 2000, van aconseguir un finançament de 4,5 milions d'euros procedent d'uns inversors. Aquesta gran aportació de diners va permetre a NaN expandir ràpidament les seves operacions. Aquell mateix estiu, Blender 2.0 va ser publicat. Aquesta versió de Blender integrava un motor de jocs a la suite 3D. A finals del 2000, el nombre d'usuaris registrats al lloc web de NaN va sobrepassar els 250.000. Desafortunadament, les ambicions i oportunitats de NaN no van coincidir amb les capacitats de la companyia ni amb la realitat del mercat de l'època. Sis mesos més tard, el primer producte comercial de NaN, Blender Publisher va ser llançat. Aquest producte va ser dirigit a l'emergent mercat de mitjans interactius en 3D basats en entorns web. A causa de les decebedores vendes i al continu clima de dificultats econòmiques, els nous inversors van decidir donar per acabades les activitats de NaN.
La magnífica ajuda de la comunitat i els clients que havien comprat Blender Publisher el passat va provocar que Ton no pogués permetre que Blender desaparegués en l'oblit. Ja que rellançar una nova companyia amb un equip suficientment gran de desenvolupadors no era factible, en març de 2002, Ton Roosendaal va fundar l'organització no lucrativa Blender Foundation (Fundació Blender). El primer objectiu de la Fundació Blender va ser trobar una manera de continuar el desenvolupament i la promoció del Blender com si fos un projecte de codi obert basat en la comunitat d'usuaris.
La campanya de "Allibereu a Blender" havia d'obtenir 100.000 EUR perquè la Fundació pogués comprar els drets del codi font i els de propietat intel·lectual de Blender als inversors de NaN i, posteriorment, alliberar Blender a la comunitat de codi obert.
La campanya va arribar a l'objectiu de 100.000 € en tan sols 7 setmanes. El diumenge 13 d'octubre del 2002, Blender va ser alliberat al món sota els termes de la Llicència Pública General de GNU (GPL). El desenvolupament de Blender continua fins als nostres dies gràcies a un equip de voluntaris procedents de diverses parts del món i liderats pel creador de Blender, Ton Roosendaal.
Tenint en compte que vaig començar des de zero, vaig preveure que gran cosa no arribaria a fer, ja que en animacions com la de ‘Bick Bug Bunny’, ‘Elehant Dreams’, ‘Tears of Steel’, ‘Sintel’ o ‘Yo Frankie!’, és el millor exemple, ja que aquest és un videojoc, igual al que jo vull arribar a fer.
Si ens introduïm en la seva historia, podem veure que en 1988, Ton Roosendaal va cofundar l'estudi d'animació Holandès 'NeoGeo', que ràpidament es va convertir en l'estudi més gran d'animació 3D a Holanda i en una de les més destacades cases d'animació a Europa. Ton, va ser el responsable tant de la direcció artística com del desenvolupament intern del programari i va decidir que l'actual eina 3D utilitzada en l'estudi de NeoGeo era massa vella i voluminosa a l'hora de mantenir i actualitzar i que necessitava ser reescrita des del principi. En 1995, aquesta reescriptura va començar i estava destinat a convertir-se en el programari de creació 3D que ara coneixem com Blender.
En 1998, en Ton va decidir crear una nova companyia anomenada Not a Number (NaN) derivada de NeoGeo per fomentar el mercat i desenvolupar Blender. En la base de NaN, hi havia el desig de crear i distribuir gratuïtament una suite de creació 3D compacta i multiplataforma. En aquell moment, això va ser un concepte revolucionari, ja que la majoria dels programes comercials de modelatge costaven milers de dòlars. En 1999 hi va haver la primera convenció del Siggraph per a Blender i va ser un autèntic èxit, ja que va provocar un enorme interès tant de la premsa com dels assistents a la convenció. Blender va esdevenir un gran èxit i es va confirmar el seu increïble potencial. A conseqüència del gran èxit al Siggraph, pels inicis de l'any 2000, van aconseguir un finançament de 4,5 milions d'euros procedent d'uns inversors. Aquesta gran aportació de diners va permetre a NaN expandir ràpidament les seves operacions. Aquell mateix estiu, Blender 2.0 va ser publicat. Aquesta versió de Blender integrava un motor de jocs a la suite 3D. A finals del 2000, el nombre d'usuaris registrats al lloc web de NaN va sobrepassar els 250.000. Desafortunadament, les ambicions i oportunitats de NaN no van coincidir amb les capacitats de la companyia ni amb la realitat del mercat de l'època. Sis mesos més tard, el primer producte comercial de NaN, Blender Publisher va ser llançat. Aquest producte va ser dirigit a l'emergent mercat de mitjans interactius en 3D basats en entorns web. A causa de les decebedores vendes i al continu clima de dificultats econòmiques, els nous inversors van decidir donar per acabades les activitats de NaN.
La magnífica ajuda de la comunitat i els clients que havien comprat Blender Publisher el passat va provocar que Ton no pogués permetre que Blender desaparegués en l'oblit. Ja que rellançar una nova companyia amb un equip suficientment gran de desenvolupadors no era factible, en març de 2002, Ton Roosendaal va fundar l'organització no lucrativa Blender Foundation (Fundació Blender). El primer objectiu de la Fundació Blender va ser trobar una manera de continuar el desenvolupament i la promoció del Blender com si fos un projecte de codi obert basat en la comunitat d'usuaris.
La campanya de "Allibereu a Blender" havia d'obtenir 100.000 EUR perquè la Fundació pogués comprar els drets del codi font i els de propietat intel·lectual de Blender als inversors de NaN i, posteriorment, alliberar Blender a la comunitat de codi obert.
La campanya va arribar a l'objectiu de 100.000 € en tan sols 7 setmanes. El diumenge 13 d'octubre del 2002, Blender va ser alliberat al món sota els termes de la Llicència Pública General de GNU (GPL). El desenvolupament de Blender continua fins als nostres dies gràcies a un equip de voluntaris procedents de diverses parts del món i liderats pel creador de Blender, Ton Roosendaal.
Tenint en compte que vaig començar des de zero, vaig preveure que gran cosa no arribaria a fer, ja que en animacions com la de ‘Bick Bug Bunny’, ‘Elehant Dreams’, ‘Tears of Steel’, ‘Sintel’ o ‘Yo Frankie!’, és el millor exemple, ja que aquest és un videojoc, igual al que jo vull arribar a fer.