Després de completar la fase del mandat/preconcepció, un grup reduït de persones amb poder de decisió es reuneix durant dies, sovint aïllats de la resta de la companyia, i crea el concepte del videojoc, que resultarà invariable d'ara endavant.
Aquí entra en joc l’apartat de la idea. Més important que el fet que el joc tingui uns gràfics impressionants o una música magistral, és que sigui original o que hi hagi una història capaç de convèncer i enganxar als jugadors. Jocs amb inversions ridícules hi han triomfat en tot el món gràcies a la seva originalitat, com són exemples el Tetris o l’actual Minecraft. Abans de començar a fer res, es necessitarà tenir una idea clara del que volem plasmar. Igual que un escriptor deu pensar sobre la història que va a escriure, nosaltres haurem de tenir molt clar que és el que volem fer. Aquesta fase és per la majoria dels professionals, la més important del projecte, ja que es poden tenir grans qualitats com programador o molts recursos tècnics i econòmics, però sense una bona idea, no s'arribarà a crear alguna cosa impactant. |
|
A continuació s’exposaran els diferents aspectes fonamentals que pot arribar a abastir la fase de la Concepció i que conformaran un videojoc, entre els que es troben:
·Gameplay |
En aquest apartat, s'hauran de plantejar i dissenyar els aspectes del videojoc que generaran la diversió a l’hora de jugar-lo.
En la definició anglesa de la paraula Gameplay podem trovar tres opcions: 1. Conjunt d'accions que pot realitzar un jugador per interactuar amb un videojoc o la forma en què aquest interactuï amb el mateix jugador. 2. En els vídeos o tràilers de videojocs, serveix per identificar aquells on s'observa el joc en si, en plena interacció del jugador, en contraposició amb els que només mostren escenes cinemàtiques. Gameplay del joc X. Vídeo del gameplay de X. 3. Vídeo on es representa la partida jugada per la persona qui grava. Actualment és un terme utilitzat molt en YouTube, per la influència de persones que fan aquest tipus de vídeos per aquesta plataforma virtual. La definició que hem d'agafar com a referència a l'hora de parlar sobre la creació d'un videojoc és la núm. 1 i seguidament ús exposaré per què. Gameplay o jugabilitat en català, són totes les experiències que té un jugador durant la interacció amb un videojoc. La jugabilitat és un concepte abstracte i difícil de definir ja que incorpora característiques funcionals del videojoc adherit a tot sistema interactiu, i les característiques no funcionals, relatives a les experiències del jugador en jugar-lo. També podriem definir el Gameplay com el conjunt de factors que satisfan a una persona a l’hora de jugar. Hi ha 3 components a remarcar a l'hora de crear la jugabilitat dins del videojoc: “Manipulació de les regles,” definir que pot fer el jugador dintre del videojoc i emmarcar les seves limitacions, “Regles de l'objectiu principal,” definir l'objectiu en què es voldrà basar el videojoc, i “Metaregles,” definir com un videojoc pot ser modificat o editat.
Dintre del terme Gameplay podem trobar diferents estils de jugabilitat. Per exemple, el gameplay cooperatiu, on s'involucren dos o més jugadors participant en equip, mentre que en el cas del deathmatch gameplay, els jugadors intenten matar-se entre ells. Altre exemple és el de "twitch" gameplay, on el jugador entra en un entorn on el posen a prova de reflexos, d'haver de reaccionar en dècimes de segon i de la precisió que en tingui. Aquest tipus de jugabilitat es dona en videojocs de l'estil shooters o jocs musicals que requereixin aquestes habilitats, com per exemple la sèrie Guitar Hero, Just Dance o les maquines arcade Dance Dance Revolution.
També s'haurà de pensar sobre com es voldrà caracteritzar el videojoc i caldrà mesurar la qualitat de l'experiència de joc en aquest.
El gameplay és un dels factors més importants a l'hora d'avaluar la qualitat d'un videojoc. Es pot trobar més informació sobre el tema en els llibres: “Rules of Play: Game Design Fundamentals” (Surten & *Zimmerman, 2003) i “Game Design: Theory and Practice” (*Rouse III, 2001).
|
·Storyboard |
Com a últim apartat d'aquesta fase, s'haurà de fer una pluja d’idees per saber com deu lluir el joc respecte a personatges, ambientació, música, trama, etc.
La seqüència bàsica del disseny de jocs és la següent:
Bàsicament el stoyboard (guió il·lustrat en català) és un guió gràfic, que ens permet previsualitzar una animació o qualsevol altre medi gràfic o interactiu abans de plasmar-ho en el videojoc en si. En aquest es plantegen les idees principals del nostre guió tècnic i literal, on s'haurà de deixar constància dels detalls de cada escena. La forma d'elaborar un storyboard és variada, ja que depèn del seu ús o depèn d'on es vulgui plasmar, ja sigui en format de vídeo, un pòster, en paper, en una animació o en una pàgina web. També podem trobar storyboards plens de colors o en blanc i negre, atapeïts amb detalls o simplement ratlles que esbossen unes formes, una idea de figures. És comú la utilització del storyboard en animacions, siguin tradicionals (a paper) siguin fetes per ordinador. Es fan servir diversos tipus de storyboards, segons la seva utilitat i les preferències dels directors.
La realització d'un storyboard permetrà planificar-se i organitzar-se millor per poder treure millor profit al temps de desenvolupament del videojoc. Per això es recomana, encara que siguin quatre esbossos, fer un storyboard abans de començar a plasmar la història del videojoc en aquest.
En el primer apartat, on cobra vida la narració, es deurà dividir el text en tants fragments com un desitgi. S'ha de recordar la importància de fer-ho breu i la narració no ha d'explicar el que es veurà en el videojoc, sinó introduir informació i explicar el que en aquest s'observarà. Una vegada escrit el text, s'haurà de pensar en les imatges o dibuixos que es voldran plasmar i explicar el que la veu introduïda en el videojoc està narrant. També es poden canviar, de fet és molt recomanable, els plans. Es poden combinar plans generals amb detalls a la vegada que la veu intervé en l'escena. |